Vinc d’una terra que m’ha ensenyat a perdre

passant per un camí sense fi.

Vinc d’on les campanes ressonen quan senten bales

per tal que els finestrons es tanquin.

Vinc d’on l’agonia de viure el dia a dia

deixava els infants atemorits

Vinc d’on les petjades mai més foren trepitjades

per por al retorn del foragits.

 

Vinc d’on es diu: dels desitjos no es viu

i que els somnis, somnis són.

Que la bona sort es treballa

separant gra de la palla

i no deixant que et (lliguin els cordons) toquin els collons

Vinc d’on el seny feia sentit comú

i ens hi aferravem ben tossuts

Vinc d’on se’ns pixaven i amb paraigües aguantavem

però massa que ja ha plogut.

 

I per sempre arrelada a dins meu

una rosa de Sant Jordi en honor teu

lluny de tu seran les llagrimes de l’anyor

les que reguin amb nostalgia el teu record

 

Vinc d’on un dia ens llevarem cansats

i ens vam unir per la llibertat

Vinc d’on la fita fa temps que està marcada

i a tocar hi ha una estelada

 

I per sempre arrelada a dins meu

una rosa de Sant Jordi en honor teu

lluny de tu seran les llagrimes de l’anyor

les que reguin amb nostalgia el teu record