Sentint el temps com una brisa suau

que s’esmuny entre les mans

recordes com ens vam anar fent grans

oblidant-te del que erem abans

i així has quedat en un pou atrapat

desitjant que s’acabi aviat

i ara esperes a ser rescatat,

de tu mateix, però no ho saps

 

ets el teu pitjor enemic.

 

qui t’ ha vist i qui et veu,

eres cara i ara creu

hi havia un camí marcat

i jo no l’he triat

 

No em canviaria,

ni per un dia.

tens prou feina amb tu mateix

 

Hi ha una sortida

a la teva vida:

enfrontar-te a qui ets.

 

ets el teu pitjor enemic.