Ens hem llevat amb les ales tallades

I els somnis aniquilats

Creiem que el món seria per nosaltres

Que ho podriem intentar

I anar picant pedra sens mirar enrera

Buscant una oportunitat

I a porta freda mil i una vegades

les idees en un calaix.

 

No pots avançar si no t’obren l’aixeta,

Sino et donen feina, ni et volen escoltar.

El que era experiència, ara es conveniència

Tothom abaixa el cap.

 

Tots som la generació perduda

 

Som el futur que ve amb retard

Estavem enganxant els plats trencats

I amb l’embranzida de tothom

Demostrarem al món qui som.

 

Diamants en brut a òsties polits

Mai per vençuts ens donis

Quan s’obri una porta mai més es tancarà

hi ha masses ganes de triumfar

 

Tots som la generació perduda